Un d’aquells moments poc normals…

Avui estava pensant en l’objectivitat. Si, no és un d’aquells temes que et passen pel cap de manera corrent, però ha vingut perquè estava estudiant epistemologia, que ensenya el bon procediment de la ment i les raons, els processos mentals per arribar a una conclusió. Bé, doncs el tema que m’ocupava era la objectivitat. Recordo que a segon de batxillerat vaig defensar una tesis, el treball de recerca, on deia que la objectivitat si que existia. No deixo de donar-li voltes al cap sobre lo petita que era per dir tot un grup de paraules sense raonar-les abans. El treball anava sobre la objectivitat dels mitjans de comunicació, en les noticies i especialment a les editorials. Encara em sembla una bajanada més forta. Les editorials, objectives?

Bé, sort que el coneixement evoluciona. I ara veig que allò que vaig dir no tenia molt de sentit, però a més a més veig, també, per què. No dic que la objectivitat no existeixi, evidentment crec que hi ha una realitat objectiva, allà fora. Però no crec que nosaltres, les persones puguem representar allò que passa de manera objectiva. Per començar tots som persones, per tant, el criteri pel que ens regim a l’hora de tractar allò que ens rodeja és personal, subjectiu. Però podríem donar un pas més. Referint-nos, a més a més, als mitjans de comunicació. A l’hora d’escollir una noticia i no una altra, un tractament i no un altre, la inserció en una secció, ja s’està seguint un criteri. Un tractament diferent del periodista que està al seu costat. Tots dos representen la realitat, de la millor o pitjor manera, però intenten acostar-se a la objectivitat.

Per tant, crec que hi ha la objectivitat, i ens hi podem acostar més o menys, però no la aconseguirem completament. Però això no vol dir que caiguem en el relativisme, o en l’escepticisme de dir que, com no existeix ni la podem conèixer, ni comunicar-la, no existeix. Si no que ha de donar pas a esforçar-nos més a l’hora de redactar les noticies, i sobre tot quan es tracta de transmetre el que ha passat, d’una manera honesta i creïble. Perquè els professionals se’ls reconeix per la experiència i la confiança. El primer, el tenim, encara que a vegada es dubta. El segon, crec que es dubta abans de pensar que el tenim.