martes, 25 de mayo de 2010

La voz de los aliens

Un buen corto para pasar el rato.  Al principio puede que no se entienda, pero lo bueno se hace esperar.

Es para aquellos que les gusta cantar pero que nadie aprecia su música o voz:

Trasllat del blog per 20 dies

 

Tranquilitat i vacances. Des del dissabte 22 de maig els estudiants de la Universitat de Navarra començen les vacances. Aquest any ha resultat ser molt estrany,entre que hem fet un horari diferent a altres universitats d’Espanya i que el temps ha passat volant, ha sigut un tercer de Periodisme bastant misteriós. Però el que és important, ja estem de vacances. Per mi és com estar a ple juliol, sense la calor sofocant d’aquest mes, però amb sol, aixecar-se sense nervis i no estudiar amb la calor a sobre, passejar-se per la ciutat mentre la gent va esbalotada a treballar…

Tres mesos per davant per fer moltes coses. Per començar durant vint dies aquest blog es trasllada  a San Antonio, Texas. Vaig a casa d’una amiga, a apendre anglès, descansar, disfrutar… Per una part fa una mica de cosa, cultura nova, gent nova, idioma diferent… però crec que es pot apendre molt. I vaig amb intenció de ser una “guiri” per apendre. Crec que així és com se n’aprèn més.

Ja us aniré explicant. Good bye Spain!!

sábado, 15 de mayo de 2010

Messi, ¿de blanco?


"No, yo no. Yo no iría al Real Madrid. Estoy muy bien en Barcelona y no pienso en otra cosa. Mi intención, ya la he dicho muchas veces, es quedarme mucho tiempo aquí"

Messi asegura en una entrevista en el Mundodeportivo.es que nunca ficharía para el Real Madrid. Al leer esta frase me ha recordado que hacía mucho tiempo que no escribía en el blog, y creo que, aunque no sea un tema poco recurrente y discutido, siempre se puede sacar jugo de cualquier asunto desde puntos de vista diferentes. Porque, como me enseñaron en clase: "No hay asuntos agotados sino hombres agotados en asuntos".
Lo que me sorprende de esta frase es que no es la primera vez que la veo. Es una de estas declaraciones de copy paste que se contemplan en las miles de entrevistas que se realizan a los grandes jugadores del fútbol. ¿Cómo va a decir que se iría al Madrid cuando está jugando actualmente para el Barça? Sería meterse en la boca del lobo, del propio equipo y sobre todo, y más importante, de los aficionados.
Me gustaría creer que es cierto lo que dice, al menos por ahora. Messi es un muy bueno jugador y de momento tiene una buena racha en el F.C.Barcelona. Pero dentro de un tiempo supongo que también querrá cambiar de aires. Si lo hace hacia el campo contrario, como con otros jugadores que han pasado de un equipo al otro, por poner un ejemplo Figo, esta frase queda grabada en el archivo del periódico y de este blog. No se le echa en cara que quiera cambiar de equipo, pero que en su día mida mejor las palabras antes de dejarse llevar por un impulso aplaudido por la afición blaugrana.

domingo, 2 de mayo de 2010

Un d’aquells moments poc normals…

Avui estava pensant en l’objectivitat. Si, no és un d’aquells temes que et passen pel cap de manera corrent, però ha vingut perquè estava estudiant epistemologia, que ensenya el bon procediment de la ment i les raons, els processos mentals per arribar a una conclusió. Bé, doncs el tema que m’ocupava era la objectivitat. Recordo que a segon de batxillerat vaig defensar una tesis, el treball de recerca, on deia que la objectivitat si que existia. No deixo de donar-li voltes al cap sobre lo petita que era per dir tot un grup de paraules sense raonar-les abans. El treball anava sobre la objectivitat dels mitjans de comunicació, en les noticies i especialment a les editorials. Encara em sembla una bajanada més forta. Les editorials, objectives?

Bé, sort que el coneixement evoluciona. I ara veig que allò que vaig dir no tenia molt de sentit, però a més a més veig, també, per què. No dic que la objectivitat no existeixi, evidentment crec que hi ha una realitat objectiva, allà fora. Però no crec que nosaltres, les persones puguem representar allò que passa de manera objectiva. Per començar tots som persones, per tant, el criteri pel que ens regim a l’hora de tractar allò que ens rodeja és personal, subjectiu. Però podríem donar un pas més. Referint-nos, a més a més, als mitjans de comunicació. A l’hora d’escollir una noticia i no una altra, un tractament i no un altre, la inserció en una secció, ja s’està seguint un criteri. Un tractament diferent del periodista que està al seu costat. Tots dos representen la realitat, de la millor o pitjor manera, però intenten acostar-se a la objectivitat.

Per tant, crec que hi ha la objectivitat, i ens hi podem acostar més o menys, però no la aconseguirem completament. Però això no vol dir que caiguem en el relativisme, o en l’escepticisme de dir que, com no existeix ni la podem conèixer, ni comunicar-la, no existeix. Si no que ha de donar pas a esforçar-nos més a l’hora de redactar les noticies, i sobre tot quan es tracta de transmetre el que ha passat, d’una manera honesta i creïble. Perquè els professionals se’ls reconeix per la experiència i la confiança. El primer, el tenim, encara que a vegada es dubta. El segon, crec que es dubta abans de pensar que el tenim.